Malaltia periodontal: Que no perdi la salut!
La higiene bucal és habitual en les persones. Cuidem les nostres dents per salut i també per una qüestió estètica. Les dents ens han de durar molts anys i són imprescindibles per alimentar-nos; a més, quan somriem ens agrada lluir una dentadura neta. No se'ns ocorreria descuidar-la durant mesos pels problemes que això comportaria. Aquestes mateixes regles s'han d'aplicar a les mascotes.
El raspallat diari de les dents no és un hàbit freqüent encara, però és molt important. Donada la dificultat que aquesta pràctica comporta, cal educar-los des de cadells perquè s'acostumin a aquest tipus de maneig. Existeixen productes específics: raspalls de truges toves, per no danyar les seves genives i pasta dentífrica especial, que pot ser ingerida i no dóna problemes intestinals.
Els snacks de textura dura o pinsos secs ajuden per la seva acció mecànica, però en cap cas substitueixen al raspallat. Les joguines tenen una acció similar, aprofitant el seu costum de rosegar les coses amb passió.
Si no tenim cura d'aquest aspecte del manteniment d'una mascota, ràpidament es formarà una placa bacteriana prop de la geniva, de color groguenc i que condueix a la formació de carrall o placa per la deposició de minerals de la saliva. La geniva s'inflama i es retreu, i el problema arriba a afectar els teixits que envolten i subjecten la dent (teixit periodontal), i que pot acabar amb pèrdua de la peça. A més, aquest focus infecciós pot passar a la circulació sanguínia i donar problemes en fetge, ronyons, cor o pulmons.
Els signes que ens indicaran si la nostra mascota té aquesta malaltia són:
- Mal alè
- Coloració groguenca de la dent (placa bacteriana)
- Càlcul marró-grisenc (carrell) quan ja està més evolucionada
- Geniva inflamada i envermellida; a vegades fins i tot existeix sagnat
- Salivació, dificultat per mastegar i fins i tot dolor, que porta al rebuig del menjar
- Despreniment de peces dentals (no per l'edat, sinó per falta d'higiene)
Algunes races de mida petita, com el Yorkshire, el Chihuahua o el Maltès, sembla que desenvolupen amb més rapidesa aquesta malaltia. També aquelles mascotes que són alimentades a força de menjar de llauna, que és més tova i no té acció mecànica, sinó que per contra, roman més temps en la cavitat bucal.
Quan la malaltia ja està instaurada, i abans que evolucioni a pitjor, és recomanable demanar consell als nostres professionals d'Olesa Veterinària. Normalment es realitza una neteja bucal, mitjançant aparells d'ultrasons com els utilitzats en odontologia humana, i per a això es requereix anestèsia general; els nostres animals no són tan pacients com nosaltres, i no col·laboren obrint la boca i deixant-se fer. Si la malaltia està molt avançada, pot ser que necessiti tractament antibiòtic i alguna extracció dentària d'aquelles peces més afectades.
Com veus, la higiene dental és una qüestió important per a la seva salut i benestar. Hem de conscienciar-nos de la necessitat d'aquest hàbit, per evitar problemes en el futur. Al nostre centre veterinari d'Olesa podem fer una revisió de la boca de la teva mascota, fer una neteja bucal al teu gos o gat i resoldre qualsevol dubte que tinguis.